Educaziun

Educaziun

Tge stoss jau resguardar tar l'educaziun da mes uffant?

Ils basegns dals uffants èn sin l'entir mund ils medems: Els dovran intimitad e contact corporal, segirezza e charezza, discurs e conturns che dattan impuls, orientaziun, renconuschientscha sco atgna persuna e sco persuna singulara e confidenza en lur abilitads.

 

Pli baud vulevan ins plitgunsch cuntanscher cun l'educaziun ch'ils uffants s'adattian e s'integreschian en la societad existenta. Els stuevan emprender d'obedir. Oz guardan ins plitgunsch ch'ils uffants sviluppian lur fermezzas individualas. Igl è l'incumbensa dals geniturs da procurar per bunas cundiziuns e per saivs directivas, per che lur uffants possian crescher si en quest senn.

 

As infurmai tar auters geniturs u tar Vossa vischnanca da domicil davart las purschidas en la regiun.

 

Documents

Fermezzas individualas

Uffants dovran persunas creschidas che prendan il temp per discurrer cun els e per tadlar tge ch'els din. Uffants dovran persunas creschidas che als encuraschan d'empruvar chaussas novas. Uffants dovran persunas creschidas che als animeschan, sche chaussas èn difficilas e sch'i dovra perseveranza. Uffants dovran er exempels che mussan, co ch'ins regla conflicts e co ch'ins po puspè far pasch.

 

Ils geniturs ston proteger ils uffants cunter privels ch'els na pon betg anc valitar. Perquai ston ils geniturs metter cunfins e fixar reglas cleras. Igl è dentant er impurtant ch'ils uffants emprendian da prender atgnas decisiuns. Els duain sviluppar in'atgna opiniun ed emprender da dir cleramain «gea» u «na».

 

Prendai serius ils sentiments e las ideas da Voss uffant gia da pitschen ensi. L'encuraschai da s'exprimer. Al concedi spazis libers, nua ch'el dastga prender atgnas decisiuns. Uschia pon uffants sviluppar la confidenza en sasez e las fermezzas individualas.