Educaziun

Educaziun

Tge stoss jau resguardar tar l'educaziun da mes uffant?

Ils basegns dals uffants èn sin l'entir mund ils medems: Els dovran intimitad e contact corporal, segirezza e charezza, discurs e conturns che dattan impuls, orientaziun, renconuschientscha sco atgna persuna e sco persuna singulara e confidenza en lur abilitads.

 

Pli baud vulevan ins plitgunsch cuntanscher cun l'educaziun ch'ils uffants s'adattian e s'integreschian en la societad existenta. Els stuevan emprender d'obedir. Oz guardan ins plitgunsch ch'ils uffants sviluppian lur fermezzas individualas. Igl è l'incumbensa dals geniturs da procurar per bunas cundiziuns e per saivs directivas, per che lur uffants possian crescher si en quest senn.

 

As infurmai tar auters geniturs u tar Vossa vischnanca da domicil davart las purschidas en la regiun.

 

Documents

Mussavia per geniturs „Stark durch Beziehung“

Fermezzas individualas

Uffants dovran persunas creschidas che prendan il temp per discurrer cun els e per tadlar tge ch'els din. Uffants dovran persunas creschidas che als encuraschan d'empruvar chaussas novas. Uffants dovran persunas creschidas che als animeschan, sche chaussas èn difficilas e sch'i dovra perseveranza. Uffants dovran er exempels che mussan, co ch'ins regla conflicts e co ch'ins po puspè far pasch.

 

Ils geniturs ston proteger ils uffants cunter privels ch'els na pon betg anc valitar. Perquai ston ils geniturs metter cunfins e fixar reglas cleras. Igl è dentant er impurtant ch'ils uffants emprendian da prender atgnas decisiuns. Els duain sviluppar in'atgna opiniun ed emprender da dir cleramain «gea» u «na».

 

Prendai serius ils sentiments e las ideas da Voss uffant gia da pitschen ensi. L'encuraschai da s'exprimer. Al concedi spazis libers, nua ch'el dastga prender atgnas decisiuns. Uschia pon uffants sviluppar la confidenza en sasez e las fermezzas individualas.